Ja ho havíem comentat en algun article anterior, però repetim explicacions. Es tracta d’un bacteri, principalment “Legionel·la pneumophila” que es troba àmpliament en ambients aquosos naturals i artificials a partir dels quals es poden infectar instal·lacions de tota mena des de torres de refrigeració fins a circuits d’aigua sanitària, fonts ornamentals, dipòsits d’aigua, piscines, reg per aspersió… que són instal·lacions susceptibles, per les seves condicions, a afavorir la proliferació del bacteri.

Legionel·losi és el terme genèric de la malaltia pneumònica infecciosa causada per la inhalació d’aerosols o petites gotes d’aigua contaminades pel bacteri.

L’any 2003, es va publicar un REIAL DECRET, número 865 amb la finalitat de prevenir l’aparició de nous brots i de com s’havia d’actuar en cas que n’hi hagués. Tants anys després s’està procedint per part del Ministeri de Salut pública a la revisió del RD i a l’elaboració d’un nou que ha d’aparèixer aviat.

Els bacteris del gènere Legionel·la tenen més de 45 espècies, sent la Legionel·la pneumophila la causant del 90% de les infeccions. Es coneix el bacteri des de 1976 a conseqüència d’un brot que afecto 221 persones i va ocasionar 34 morts entre els assistents a una convenció de la Legió americana. Es va dir a la malaltia legionel·losi.

Presenta dues formes clíniques totalment diferents, una seriosa la “malaltia del legionari” amb un quadre de forma pneumònica i una altra més benigna amb quadres pseudògripals, “la febre de Pontiac”. El risc d’infecció per Legionel·la dependrà del grau de contaminació de l’aigua, de la intensitat de l’exposició i de l’estat de salut de la persona afectada. Persones immunodeprimides o amb alguna malaltia crònica, d’edat avançada, …presentaran més riscos que unes altres per a desenvolupar la malaltia.

Com podem contagiar-nos? El mecanisme d’infecció és inhalant aerosols (gotetes) d’aigua contaminada pel bacteri. Així el microorganisme entra en les vies respiratòries, on després de 2/10 dies pot ser que es presentin símptomes que caracteritzen aquesta malaltia. No ens infectem bevent aigua, ni de persona a persona.

Quins tractaments hi ha per a superar la legionel·losi? Per a tractar la malaltia es requereixen antibiòtics i cures de suport i hospitalització si els casos són greus i ho requereixen. El pronòstic de la pneumònia per Legionel·la, està amb relació a la patologia de base del pacient, com es presenta la malaltia, el temps de retard del diagnòstic i inici del tractament antibiòtic adequat. La mortalitat oscil·la entre el 2 i el 25%.

I aquests aerosols com han de ser? La grandària de l’aerosol és important, com més petit sigui la grandària de la gota, més temps es manté en suspensió i per tant més temps està en l’aire i més lluny pot arribar. Per a poder entrar en els pulmons les partícules dels aerosols han de tenir una grandària inferior a 5 micres.

Esperem que aquests detalls ajudin a un millor coneixement de la legionel·la i la importància de per què tractar l’aigua sanitària en les dependències de risc…i en les de no tant de risc.