Amb el RD487/2022 s’introdueixen una sèrie de novetats que detallarem perquè canvien molt l’enfocament de qüestions importants en el tractament de la legionel·la.
Una de les principals, és que desapareix el concepte d’instal·lacions “d’alt i baix risc”. En l’annex I queden reflectides una sèrie d’instal·lacions que compleixen els requisits de ser possibles focus d’exposició humana al bacteri com ara les instal·lacions en edificis (no els d’ús com habitatge); els mitjans de transport, les instal·lacions recreatives, les instal·lacions urbanes, instal·lacions d’ús sanitari o terapèutic.
Però també és important la precisió que es fa en incloure “qualsevol instal·lació que utilitzi aigua en el seu funcionament i produeixi o pugui produir aerosols”.
La segona novetat a assenyalar és la coexistència dels PPCL (Pla de prevenció i control de legionel·la) amb els PSL (Pla sanitari), totalment nous, fonamentats en les recomanacions de l’OMS, i més destinats als centres sanitaris, sociosanitaris i penitenciaris.
Nova novetat, no exempta de polèmica, és que cal acreditar la presa de mostres. Se separa aquesta activitat de la resta d’activitats en la instal·lació pròpies del PPCL i ha de ser realitzada baix i per la responsabilitat del laboratori que duu a terme la determinació de la Legionel·la per cultiu.
I finalment, els laboratoris que determinen la Legionella spp per cultiu hauran d’estar acreditats.
Aquestes són bàsicament les novetats més importants que ens introdueix aquesta nova norma, a poc a poc i en nous petits articles anirem parlant de totes elles.