A la legionel·la se la considera un microorganisme ambiental ja que el seu hàbitat natural són les zonas aquàtiques de llacs, rius, estanys, aigües termals (aigua dolça).
D’aquí i pels sistemes de subministrament de les ciutats i pobles, colonitzen la xarxa de distribució de l’aigua de consum i s’incorpora a l’aigua sanitària (tant freda com calenta).
De l’hàbitat natural passa a l’hàbitat artificial on hi ha aigua (dipòsits, conduccions d’aigua sanitària, torres de refrigeració, humidificadors, nebulitzadors, dutxes i aixetes), la seva presència en aquests reservoris no implica necessàriament un risc per a la població, però sí la necessitat del seu control per evitar el seu creixement i proliferació.
En aquestes instal·lacions i en determinades condicions (estancament de l’aigua, aigües temperades, producció de llots, biofilms..) és on s’afavoreix el desenvolupament de la legionel·la fins a concentracions perilloses per a la salut humana.
Que necessita la legionel·la per sobreviure?, principalment:
– Rang de temperatura de 0 a 63ºC.
– Creixement òptim a 35º-37ºC (25ºC a 40ºC)
– pH entre 5 i 8’5.
– Presència de ferro, afavoreix el seu creixement.
– Sobreviu a l’interior d’amebes i protozous.
– Creix dins de macròfags humans.
– No sobreviu en aigua salada.
I que afavoreix la multiplicació de la legionel·la?, essencialment:
– Necessita una temperatura entre 20 i 45ºC. Temperatura optima entre 35 i 37ºC.
– Oxigen entre 0,2 i 2,2, mg/L.
– pH entre 5 i 8,5 upH.
– Presència de ferro i aminoàcids.
– Zones d’estancament d’aigua: existència de zones mortes o de baixa velocitat de la circulació de l’aigua.
– Qualitat de l’aigua: presència de nutrients, sòlids en suspensió, turbidesa, conductivitat..
– Dipòsits biològics: presència de biocapes/biofilms, protozous, amebes, algues..
Els tractaments per al control i la prevenció de la legionel·la, han d’incidir en:
– Control entrada de la legionel·la en el sistema d’aigua de la instal·lació.
– Evitar la multiplicación del bacteri.
– Evitar la formació d’aerosols pel quals es transmet el bacteri.
El millor coneixement del bacteri per part dels científics, la rigorosa normativa vigent i el manteniment de les instal·lacions de risc ajuden a minimitzar la legionel·losi que són els quadres clínics que es produeixen deguts a la infecció per Legionel·la (febre de Pontiac o malaltia del Legionari (forma neumònica)).