El Centre Nacional d’Epideomiologia, depenent de l’Institut de Salut Carlos III, realitza uns informes regularment, sobre les dades que es van recopilant dels brots de legionel·losi aportats per les diferents CCAA i que són de declaració obligatòria des de 1996.
Aquestes malalties de declaració obligatòria són les que es consideren de gran importància per a la salut pública.
La notificació obligatòria permet recollir dades estadístiques que mostrin la freqüència amb la qual ocorre la malaltia, la qual cosa, al seu torn, ajuda als investigadors a identificar les tendències de la malaltia i a rastrejar els brots de la mateixa. Això pot ajudar a controlar brots futurs.
Com ja hem dit en altres ocasions, la legionel·losi és una malaltia d’origen ambiental que es transmet a l’ésser humà a través d’aerosols d’aigua contaminada amb el bacteri Legionel·la Pneumophila.
Com indica el Centre Nacional d’Epidemiologia en el seu últim informe realitzat en el 2011:
“La rellevància d’aquesta malaltia, des del punt de vista de la salut pública, ve donada per la seva freqüent presentació en forma de brots, tant comunitaris com nosocomials; la seva letalitat, especialment en persones d’edat avançada o amb malalties subjacents; el seu impacte en l’economia, especialment, en les comunitats autònomes amb turisme i la possibilitat de prevenció mitjançant el control de les instal·lacions que utilitzen aigua.”
Aportem a continuació una actualització dels brots de legionel·losi notificats a RENAVE (Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica):
En l’informe s’indica,
“En els últims deu anys s’ha declarat a la xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica una mitjana anual d’1.263 casos de legionel·losi (taxa anual mitjana de 2,9 casos per 100.000 habitants). La tendència, encara que amb lleugeres oscil·lacions, s’ha mantingut estable en els últims anys i en 2011 ha descendit clarament. L’Increment en el període de 1997 a 2000 es deu a la implantació progressiva de la notificació de legionel·losi en les CCAA i a la introducció de tècniques ràpides de diagnòstic com la detecció d’antigens en orina a la fi de la dècada dels noranta (Figura 1)
Es contínua,
“Durant el període 1999 a 2011 es van declarar 597 brots de legionel·losi (Figura 1). En total van resultar afectades 3.785 persones de les quals 3.144 van requerir hospitalització (83%). Es van produir 155 defuncions, la letalitad global va ser de 4,1%.
Per a la interpretació dels resultats cal tenir en compte que Catalunya ha notificat 287 brots dels 408 brots comunitaris (70%). La major part d’ells són de 2 i tres casos i para en els quals no es troba la font d’infecció.
En 2011 es van notificar 40 brots, 17 menys que en 2010. El descens va afectar a tots els àmbits excepte als nosocomials. Els brots més freqüents van ser els que es van produir en l’àmbit comunitari (408 brots), 36 van ser nosocomials i 153 es van associar a viatges, 62 d’aquests van ser declarats per la xarxa europea de vigilància de legionel·losi associades a viatjar (va haver-hi, almenys, un turista estranger entre els afectats). La letalitad va ser major en els brots nosocomials (22,6%) i la més baixa es va donar en els brots comunitaris (3,0%) i els brots en viatgers espanyols (2,9%). La letalitad en els brots amb viatgers estrangers va ser del 7,7%, un percentatge 2,2 vegades superior a la letalitad en els brots de viatgers espanyols (Taula 1a).”
Tabla 1 a
Des de Micronela aportem solucions per a l’eliminació definitiva de la legionel·la en les instal·lacions d’aigua sanitària amb el nostre equip Legiopack. Efectiu i amb un funcionament contrastat en més de 100 instal·lacions.