Nou article a la revista especialitzada, Hospitecnia, juny 25.

Aquest més de juny, la nostra directora tècnic-comercial, Mar Martínez ha publicat en la revista Hospitecnia un article sobre, “les instal·lacions d’ACS als hospitals i la legionel·losi nosocomial” en aquests.

Per a evitar la proliferació de patògens als hospitals que poden provocar malalties nosocomials als seus pacients, entre elles, la legionel·losi, s’han de complir estrictes normatives vigents en l’actualitat.

Quan parlem de malalties nosocomials, a què ens referim? Quan un pacient ha passat almenys la meitat del període d’incubació en un establiment hospitalari (de 2 a 10 dies abans de la data d’inici dels símptomes) o quan s’ha obtingut del pacient un tipus genètic de Legionel·la idèntic a l’aïllat en el sistema d’aigua de l’hospital en el període de temps en el qual es va diagnosticar el cas, es pot parlar d’un cas nosocomial.

En els sistemes d’ACS dels hospitals, la detecció precoç, el control i prevenció de la legionel·la són essencials per a la seguretat ambient i per tant la salut pública. La paraula clau, en aquests casos és la “prevenció” i això s’aconsegueix amb un disseny equilibrat de la instal·lació, un manteniment adequat i un estricte compliment de la normativa.

El marc normatiu que cal seguir és clar i s’ha actualitzat en els últims tres anys, substituint una normativa vigent des del 2003 ja totalment obsoleta i sobrepassada pel coneixement tecnico científic sobre el bacteri, l’experiència acumulada tant en l’aplicació de la normativa, com pels resultats dels estudis epidemiològics i brots produïts durant aquests anys.

Molt interessant aquesta aproximació a la legionel·losi nosocomial, no deixeu de llegir tot l’article.

Us adjuntem enllaç:

https://hospitecnia.com/instalaciones/calefaccion/-instalaciones-hospitales-legionelosis-nosocomial

Definicions a tenir en compte en l’ús de la normativa i guies sobre la Legionel·la.

En llegir els Reials decrets i guies sobre la Legionel·la, ens trobem amb una sèrie de glossaris i definicions que són importants de conèixer.

Per a ajudar-vos a tenir-les en compte desglossem les principals, a continuació.

Acció correctora: Procediment a seguir quan la vigilància detecta la superació d’un límit crític. Té com a fi tornar a una situació sota control, decidir què es fa amb l’aigua i establir el que cal fer per a evitar que torni a perdre’s el control.

Aerobis totals : Conjunt de microorganismes que necessita o tolera la presència d’oxigen molecular per a viure.

Aigua agressiva: aigua amb tendència a dissoldre les incrustacions calcàries

Aigua corrosiva: aigua la composició fisicoquímica de la qual afavoreix la corrosió d’alguns metalls

Aigua d’aportació: aigua que alimenta a una instal·lació ( pot ser de va riure, pou, proveïment…).

Aigua incrustant: aigua amb tendència a formar incrustacions calcàries, entre altres sals.

Aigua sanitària: aigua de consum humà freda o calenta

Auditoria externa: Auditoria realitzada per una entitat independent del PPCL que es compon com a mínim d’una visita a la instal·lació, possible presa de mostres d’aigua i comprovació documental per a la verificació del Programa d’actuació respecte a aquesta norma i legislació de prevenció i control de la legionel·losi, realitzant una valoració final.

Autoritat sanitària: l’administració sanitària competent o altres òrgans que determinin les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla o administració local en l’àmbit de les seves competències.

Avaluació periòdica: Valoració realitzada pel responsable tècnic de l’execució del programa d’actuació que permeti assegurar el grau de compliment i eficàcia d’aquest programa, indicant al titular de la instal·lació aquells canvis i millores que aportin una millor prevenció sanitària o algun altre tipus de millora complementària ( estalvi d’aigua, més eficiència, millores operatives).

Biocapa o biofilm: conjunt de microorganismes, proteïnes extracelul·lars, dipòsits o precipitats minerals i altres compostos que conformen una capa que s’adhereix a una superfície.

Biocida:

a) Tota substància o mescla, en la forma en què se subministra a l’usuari, que estigui composta per, o generi, una o més substàncies actives, amb la finalitat de destruir, contrarestar o neutralitzar qualsevol organisme nociu, o d’impedir la seva acció o exercir sobre ell un efecte de control d’un altre tipus, per qualsevol mitjà que no sigui una mera acció física o mecànica.

b) Tota substància o mescla generada a partir de substàncies o mescles diferents de les contemplades en l’apartat anterior, destinada a ser utilitzada amb la intenció de destruir, contrarestar o neutralitzar qualsevol organisme nociu, o d’impedir la seva acció o exercir sobre ell un efecte de control d’un altre tipus, per qualsevol mitjà que no sigui una mera acció física o mecànica.

Biodispersants: substàncies que permeten emulsionar-dispersar la matèria orgànica i la biocapa present en les parets dels sistemes pels quals circula l’aigua afavorint la penetració dels biocides a l’interior d’aquests acúmuls orgànics.

Boca d’home: Registre existent en màquines, dipòsits, equips i sistemes que permet l’accés de una persona a l’interior per a fer treballs d’inspecció, neteja, manteniment etc..

Broquet: element de sortida de l’aigua d’una instal·lació, que permet la seva polvorització.

Brot: Concurrència tempero-espacial de dues o mes casos de malaltia de legionari o febre de Pontiac, en persones que hagin freqüentat un mateix espai en els dos o deu dies anteriors a la data d’inici als símptomes.

Calibratge d’equips: Procediment de comparació dels valors obtinguts per un instrument amb la mesura corresponent d’un patró de referència.

Clor actiu: Part del clor lliure que està en forma d’àcid hipoclorós. És la forma del clor amb més poder desinfectant i la seva concentració depèn del pH.

Clor combinat: Clor que està associat amb matèria orgànica ( principalment cloramines) i que conserva poder desinfectant residual.

Clor lliure: Clor dissolt en aigua, que no està associat amb matèria orgànica ni amb amoníac i que posseeix una elevada capacitat de desinfecció. És la suma de l’àcid hipoclorós més l’ió hipoclorit.

Clor total: És la suma del clor lliure i el clor combinat.

Clor residual: Quantitat de clor lliure o combinat que manté la seva capacitat desinfectant després d’un període de temps especificat.

Conductivitat: Capacitat de la matèria per a conduir l’electricitat. En l’aigua la conductivitat està relacionada amb la presència d’ions (sals dissoltes) i és per tant un bon indicador de la renovació de l’aigua en aquells equips que baixen el seu funcionament en l’evaporació de l’aigua pura, permetent per tant la concentració de les sals.

Control : procés que inclou l’adopció de les mesures pertinents per a solucionar un problema.

Control oficial: Tota forma de vigilància (inspecció, verificació, anàlisi) que efectuï l’autoritat competent per a verificar el compliment de la legislació.

Quarto o local humit: Estada en la qual existeixen aparells que consumeixen aigua.

Defecte estructural: Qualsevol manca o imperfecció en el disseny, construcció o manteniment d’una instal·lació que faciliti la multiplicació i dispersió de la Legionel·la.

Declaració responsable: document pel qual una persona física declara, sota la seva responsabilitat, que la informació que conté un document compleixen els requisits establerts en els diferents components del Pla de Prevenció i Control de Legionel·la ( PPCL) o, si és el cas, en la normativa que li és aplicable.

Diagnòstic inicial: Actuacions dirigides a la recollida i anàlisi d’informació sobre les característiques, disseny, funcionament, estat de conservació i manteniment d’una instal·lació que permeti identificar els punts o àrees crítiques, les modificacions estructurals necessàries i instaurar el programa d’actuació que més s’adeqüi a la instal·lació, per a minimitzar el risc de presència i dispersió de Legionel·la i preservar el seu estat de conservació.

Diagrama de flux: Seqüència detallada de les diferents operacions o etapes existents en el procés.

Dosificador automàtic: Equip per al dosatge no manual i programable de productes biocides i/o mescles químiques.

Establiments sensibles: Centres que presten serveis a persones d’especial vulnerabilitat, hospitals, residències de persones majors, hospitals de llarga estada o amb patologies cròniques.

Equip de treball: Grup multidisciplinari responsable del desenvolupament del pla d’autocontrol.

Etapa: Pas del procés al qual se sotmet l’aigua per a condicionar-la per a un determinat ús.

Instal·lació prioritària: instal·lacions de locals, centres o edificis que presten serveis o són freqüentats per persones d’especial vulnerabilitat: centres sanitaris, soci-sanitaris i penitenciaris, així com qualsevol altre que l’autoritat sanitària determini.

Legionel·la app: Identificació de Legionel·la a nivell de gènere.

Legionel·la pneumophila: Espècie de Legionel·la el serogrup de la qual 1 és el que causa malaltia amb major freqüència.

Llibre de registre d’actuacions: Documents, arxiu, suport, aplicació en el qual ha de figurar tota la documentació sobre les operacions del programa d’actuació. Estarà sempre custodiat pel titular i a la disposició de les empreses externes que intervenen en el programa d’actuació, auditors i de l’autoritat sanitària que el sol·liciti.

Límit crític: Valor que ha de ser vigilat. Estableix la frontera entre una aigua sense risc i una aigua perillosa en relació amb la seva capacitat de transmissió de Legionel·la.

Mesura preventiva: Acció que pot realitzar-se per a prevenir un perill. Ha d’eliminar o reduir el perill a un nivell acceptable. Es basaran fonamentalment en tres tipus d’actuacions: les que redueixen la probabilitat d’entrada de Legionel·la en el sistema d’aigua, les que redueixen la seva multiplicació i les que redueixen la seva dispersió en forma d’aerosol.

Monitoratge: Conjunt de tècniques, aparells, sistemes i procediments encaminats a obtenir informació de valors o paràmetres, establerts que permetin conèixer l’estat de la instal·lació.

Paràmetre indicador: Variable que permet determinar la qualitat de l’aigua ( per exemple: terbolesa, ferro, conductivitat, aerobis).

Perill: Una circumstància o condició que succeeix en una instal·lació i que pot provocar que l’aigua no sigui segura per a l’usuari en relació amb la seva capacitat per a transmetre Legionel·la. S’han considerat com a perill: l’entrada de Legionel·la en el circuit d’aigua, la colonització i multiplicació fins a concentracions altes i la dispersió de l’aigua contaminada amb el bacteri en l’aire en forma d’aerosol.

Personal propi: personal que mantingui una vinculació laboral directa amb la persona titular de la instal·lació i desenvolupi funcions i tasques de prevenció i control de Legionel·la.

Prevenció: conjunt d’accions o mesures adoptades o previstes amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos.

Punt de control: Punt, operació o etapa on es realitza un seguiment programat sobre la base de les activitats de control.

Punt de Control Crític (PCC): Punt, etapa o procediment que pot ser controlat i en el qual es pot evitar, eliminar o reduir un perill.

Punt terminal: Qualsevol punt de sortida d’aigua i susceptible de produir aerosols (dutxes, aixetes, etc.).

Purgues i drenatges: element que permet el buidatge parcial o total d’un circuit o dipòsit d’aigua.

Pla de Prevenció i Control de Legionel·la (PPCL): conjunt d’activitats que permeten minimitzar el risc de proliferació i/o disseminació de Legionel·la en les instal·lacions o establiments.

Pla Sanitari enfront de Legionel·la (PSL): conjunt d’activitats resultat d’una avaluació del risc.

Responsable tècnic: Persona amb la capacitació, qualificació i titulació legalment requerida que dissenya i supervisa el Pla de Prevenció i control de Legionel·la responsabilitzant-se tècnicament del diagnòstic inicial, la planificació, realització, avaluació periòdica i supervisió dels possibles riscos derivats del pla, tant en el cas de serveis a tercers com de serveis realitzats pel titular de la instal·lació (servei corporatiu).

Risc: És la probabilitat d’aparició del perill.

Temps de residència: És el temps en el qual qualsevol substància que s’aporti a l’aigua del sistema es manté en l’aigua reciclada, es calcula sobre la base de la relació volum del sistema/ purga del sistema.

Titular de la instal·lació: Persona física o jurídica, pública o privada que sigui propietària d’una instal·lació.

Unitats formadores de colònies (UFC): És una unitat de mesura usada en microbiologia per a determinar el grau de contaminació microbiològica.

Unitats genòmiques: És la unitat de mesura en la detecció de Legionel·la mitjançant tècniques genòmiques, com a reacció de cadena de la polimerasa (PCR).

Validació: Obtenció d’evidència que el pla PPCL és eficaç abans de la seva posada en funcionament.

Verificació: L’aplicació de mètodes, procediments, anàlisis i altres avaluacions, diferents a les de vigilància, que garanteixen que el sistema d’autocontrol s’ha realitzat correctament i continua sent efectiu.

Vigilància: Seqüència planificada d’observacions o mesures, realitzades a fi d’avaluar si un PCCL està baix control.

Esperem que hagin quedat clars els conceptes que es manegen en els diferents documents.

XI Congrés Nacional de Legionel·la i qualitat ambiental

Els dies 7 i 8 de Maig ha tingut lloc en l’edifici Vapor Universitari de Terrasa l’XI Congrés Nacional de Legionel·la i Qualitat ambiental.

Micronela SL hem participat com a patrocinadores de l’esdeveniment i amb un petit estand en l’espai d’accés a la sala de congressos.

Com a especialistes en Legionel·la en els circuits d’aigua sanitària, no podíem no estar en el congrés bianual que serveix com a espai de debat on s’aborden les novetats sobre legislació, prevenció, formació i protecció respecte a aquesta malaltia. Amb les recents modificacions del RD de legionel·la en el 2022 i 2024, el debat i les diferents presentacions han estat molt esclaridores.

Aprofitem per a explicar als interessats, els avantatges dels nostres equips i serveis per al tractament, control i prevenció de la legionel·la en circuits d’aigua sanitària amb la nostra tecnologia especialitzada.

Presentem els equips Legiopack que són un mètode de producció i tractament en continu de l’aigua calenta d’ús sanitari per a la prevenció de la legionel·la. Funcionen eliminant el bacteri de la legionel·la a través de l’escalfament de l’aigua a 70 °C i mantenint la temperatura d’aquesta un temps determinat.

Igualment, els equips Sanipack que són equips autònoms compactes que combinen la producció de calefacció i ACS amb la solució antilegionel·la Legiopack en un només equip.

L’equip Legiopack i els seus avantatges enfront del sistema d’acumulació.

La instal·lació d’un equip Legiopack en un circuit ACS suposa una sèrie d’avantatges respecte a altres possibles solucions convencionals.

1. Es tracta d’un sistema instantani de producció d’aigua calenta sanitària.

Les instal·lacions d’ACS sense dipòsit acumulador, es denominen sistemes instantanis ja que generen l’aigua calenta en el moment de la demanda.

2. Tractament “en continu” de l’aigua.

L’equip Legiopack produeix ACS pasteuritzada a 70 °C durant un mínim de 2 minuts per a l’eliminació de la legionel·la. Es pasteuritza constantment tot l’aigua d’entrada freda o precalfada, de manera que s’impedeix una possible contaminació del bacteri Legionel·la en la nostra xarxa interna de distribució.

També tota l’aigua del retorn provinent de la xarxa interna de l’hospital, geriàtric, poliesportiu…és sotmès a l’esmentada pasteurització.

És important que la xarxa estigui equilibrada i que s’eliminin trams morts en la xarxa on l’aigua no circuli correctament.

3. Reducció de les operacions de manteniment. Si adoptem aquest equip Legiopack en lloc d’un sistema amb acumulació podem evitar-nos:

– revisar diàriament la temperatura de cada dipòsit

– purgar setmanalment els fons dipòsits d’acumulació

– realitzar trimestralment l’estat de neteja , conservació i la revisió dels dipòsits acumuladors, sense que això impliqui realitzar l’obertura i buidatge en cada ocasió.

– al trimestre realització analítica de legionel·la

4. Reducció dels costos energètics i estalvi d’aigua.

El funcionament semi-instantani dels equips LEGIOPACK suposa un important estalvi energètic respecte a un procés convencional de producció d’ACS. La instal·lació del nostre sistema suposa un estalvi al no haver d’escalfar constantment el volum d’aigua dels acumuladors, sinó que només s’escalfa el volum d’aigua a consum.

Es produeix un estalvi de l’aigua en suprimir una sèrie d’actuacions en els acumuladors, neteja anual, revisió trimestral, purgues setmanals…etc.

Un sistema LEGIOPACK és més eficient energèticament parlant, ja que no usa additius de cap mena, per tant és un sistema ecològic, que manté les condicions fisicoquímiques de l’aigua i no danya les instal·lacions, molt important per a tots els departaments de manteniment dels centres on van instal·lats.

Contactar-nos per a més informació i detalls.

Temperatura de l’aigua i Legionel·la.

La Legionel·la és un bacteri present en l’aigua, que una vegada entra en els conductes de les xarxes de distribució d’aquesta, pot afectar la salut de les persones si no es controla la seva proliferació que pot arribar a produir la legionel·losi. Aquesta malaltia és un important problema de salut pública.

La inhalació de microgotes contaminades per les espècies Legionel·la pot produir la legionel·losi que presenta variacions quant a la seva gravetat, perquè inclou des d’afeccions lleus que cursen amb febre fins a algunes formes de pneumònia potencialment mortals

Sabem que hi ha una relació directa entre la temperatura mitjana de l’aigua de les instal·lacions i el seu efecte en el creixement de la Legionel·la:

1.  Entre 10 i 20 °C, la Legionel·la es troba en estat latent.  

Ens trobem amb això en la xarxa d’aigua freda, humidificadors i condensadors evaporatius.

2. Entre 20 i 45 °C, la Legionel·la es troba en estat de multiplicació.  

Les instal·lacions on podem trobar aquestes temperatura són els spas, jacuzis, les torres de refrigeració, en les aixetes i dutxes.

3. Entre 50 i 65 °C, la Legionel·la no es multiplica.  

Trobem aquestes temperatures en totes les instal·lacions d’aigua sanitària.

4. Entre 70 i 100 °C.  La Legionel·l’es elimina progressivament.  

Ens trobem aquestes temperatures en aigua de sistemes de calefacció i en els humidificadors de vapor.

Amb el nou Reial decret 487/2022 i la seva posterior modificació en l’RD 614/2024, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi es desenvolupen una sèrie de mesures per a la prevenció i control de Legionel·la en instal·lacions d’aigua.

Una de les mesures definides és la temperatura en els circuits d’aigua calenta i freda i s’estableix una temperatura mínima de 60 °C en els acumuladors i de 50 °C en els punts terminals (aixetes i dutxes) i en el retorn.

Nous estudis de mitjans del 2024, realitzats en hospitals on hi ha una major quantitat de persones de risc, conclouen que l’augment de 5˚C de la temperatura en els punts terminals dels circuits d’aigua calenta podria reduir notablement els casos de legionel·losis. És a dir aconsellen que l’aigua de distribució a la xarxa d’aigua sanitària sigui a 55 °C en els punts terminals.

A Micronela hem estat treballant per a tenir solucions tècnicament avançades per al control,desinfecció i tractament de les instal·lacions d’aigua sanitària i per això comercialitzem els equips de producció en continu de l’aigua sanitària, LEGIOPACK, que eliminen i controlen  el creixement del bacteri de la legionel·la per mitjà de l’escalfament de l’aigua a 70 °C i mantenint la temperatura dos minuts. 

Per a més detalls, visitar les diferents parts de la nostra web.

És una de les opcions de tractament i control de la legionel·la que hi ha en el mercat, l’única que pasteuritza l’aigua “en continu”  fins a la temperatura d’eliminació definitiva de la Legionel·la.

El fàcil manteniment dels equips Legiopack.

Una vegada instal·lat per un instal·lador acreditat en una xarxa de distribució equilibrada i amb recirculació, l’equip Legiopack assegura la pasteurització en continu i la producció d’aigua calenta en semi-instantani (sense acumulació).

Parlem d’un equip compacte, sense la presència d’acumuladors d’aigua calenta majoritàriament i eliminant tant costos de manteniment com riscos sanitaris en la multiplicació del bacteri.

Evidentment el manteniment de l’equip Legiopack ha de realitzar-se per personal qualificat que verifiqui periòdicament el correcte funcionament dels aparells.

El manteniment dels equips Legiopack és senzill i a més indispensable si volem preservar les seves qualitats tècniques i el seu bon funcionament.

És un manteniment econòmic i recomanem  mínim fer-lo una vegada a l’any. D’aquesta manera podem comprovar el funcionament correcte de tots els components de l’equip.

Durant la visita contractada es comproven els funcionaments de:

1. comptador d’aigua

2. centraleta electrònica

3. vàlvula de 3 vies del primari

4. vàlvula de 3 vies de la distribució del acs

5. ànode de magnesi del dipòsit pasteuritzador

6. vàlvula de seguretat

7. vàlvula antiretorn

8. vàlvula de cabal de retorn

9. comprovació de l’estat i funcionament sondes de temperatura

10. verificar la possible existència fugues d’aigua

Així mateix, es comprova el rendiment dels bescanviadors que ens ajudarà a decidir si fa falta una neteja i desinfecció en profunditat d’aquests. Aquest treball es cotitzarà apart.

Finalment, es verificaran les alarmes i el funcionament general de l’equip.

Per a la bona gestió de la vostra instal·lació heu de tenir un equip ben mantingut. Això és de vital importància.

Micronela ens posem al vostre servei per a qualsevol consulta que ens vulgueu realitzar sobre aquest tema.

No dubteu a contactar-nos!

Patrocinem l’XI Congrés Nacional de Legionel·la i Qualitat ambiental.

Ja ha arribat la nova informació sobre l’«XI Congrès Nacional de Legionel·la i Qualitat Ambiental» que es celebrarà els 7 i 8 de maig en la seva seu habitual del Vapor Universitari de Terrassa.

Com en cada congrés, MICRONELA és patrocinador i participarà en aquest esdeveniment amb un estand on ens podreu trobar.

Aquest és un espai de debat, important, quan es tracta de presentar i tractar les novetats sobre legislació, prevenció, formació i protecció respecte la legionel·losi.

Són molts els sistemes que cal vigilar per a evitar la dispersió de la legionel·la al medi ambient, aigua sanitària (acs i aigua fria), torres de refrigeració, recintes termals, piscines climatitzades, humidificadors de l’aire interior d’edificis, reg per aspersió, ….etc.

Es tractarà també un aspecte cada vegada més important, la qualitat de l’ambient interior.

Congrés dirigit principalment a arquitectes, enginyers, instal·ladors, empreses de prevenció de legionel·la, laboratoris, entre altres.

La nostra directora tècnic-comercial, Mar Martínez us atendrà en el nostre estand, per a solucionar qualsevol dubte o pregunta sobre els nostres equips i serveis.

Ens veiem allà!

La Rda. Yurrearmendi renova el seu equip per al tractament, control i prevenció de la legionel·la en el seu circuit de distribució de l’aigua sanitària.

D’àmbit local i propietat de l’Ajuntament de Tolosa, la Rda. Yurrearmendi és un edifici monumental per a la seva època de construcció, entre els anys 1913 i 20.

Situat en un enclavament únic i amb belles vistes l’edifici va ser reformat i modernitzat en 1986, donant-li l’ús actual de residència per a gent gran de 147 places, 119 d’elles concertades. Des de llavors s’han realitzat diferents reformes necessàries en l’edifici i els seus equipaments.

Per al tractament i eliminació de la legionel·la en els circuits de distribució d’aigua sanitària de la residència, es va optar ja en el 2007 per un equip de pasteurització d’aigua en continu, l’antic Pastormaster BB11.

Ara 17 anys després de demostrar la seva eficàcia, s’instal·la l’equip que modernitzat i actualitzat, el substitueix, l’equip Base Legiopack LG11 amb un bescanviador de reserva.

Amb una potència mínima en primari de 313 kW i una unitat de pasteurització de 320 lts, produeix un cabal d’ACS a 40 °C lliure de legionel·la de 10,77m3/h.

Els equips Legiopack són la millor solució antilegionel·la en ACS ( aigua calenta sanitària ). Són equips pasteuritzadors que funcionen eliminant el bacteri de la Legionel·la a través de l’escalfament de l’aigua a 70 °C i mantenint la temperatura un temps determinat.

No precisen d’acumulació, evitant la possible estratificació de la temperatura i l’acumulació dels sediments que afavoreixen el creixement de la legionel·la.

Equip de fàcil adaptació en instal·lacions noves o ja existents, en aquest cas es va construir en fàbrica, es va desmuntar en parts per a permetre l’accés difícil a la sala de calderes i es va acabar de muntar in situ pels operaris. Cada cas és un món i els equips són personalitzables (amb o sense carcassa, amb bescanviadors desmuntables o soldats, fabricats en inoxidable Aisi 316 L o Mepla,…).

Per convicció no utilitzem additius químics, evitant així la degradació de les instal·lacions, els abocaments contaminants al medi ambient i prevenint riscos de manipulació al personal de manteniment.

La base Legiopack subministrada és un equip compacte de fàcil i econòmic manteniment i que resol la problemàtica del tractament de la legionel·la en les instal·lacions d’aigua sanitària. 

En marxa la base Legiopack en el Clínic de València, fase II. Consultes externes.

L’edifici per a consultes externes del Clínic de València, en la seva fase II ja està funcionant.

S’ha reformat l’antic edifici de l’escola d’Enginyeria Agrícola, per a acollir el nou edifici. A més d’albergar les 109 consultes externes de diferents especialitats, tindrà diferents hospitals de dia, entre ells el onco-hematològic, el d’urgències, el multidisciplinari, el de malalties infeccioses i el d’insuficiència cardíaca.

L’edifici té a més, sales tècniques, unitats d’admissió i documentació clínica, el servei d’atenció al pacient, així com d’una sala d’actes i la cafeteria.

Tot aquest espai millorarà de gran manera les condicions d’atenció als pacients. Aquesta reforma suposa un increment de 11700m2 de superfície.

Per a tractar l’aigua sanitària de l’edifici per al control, prevenció i tractament de la legionel·la s’ha instal·lat una base Legiopack08 solar amb un bescanviador de reserva.

Es tracta d’equips per a la desinfecció de l’aigua sanitària que pasteuritzen aquesta en continu. El Legiopack elimina el bacteri de la legionel·la a través de l’escalfament de l’aigua a 70 °C i mantenint la temperatura durant 2 minuts. La caldera del circuit primari de la instal·lació és la que produeix l’energia.

La base Legiopack 08 instal·lada té una unitat de pasteurització de 240 lts, en acer inox 316L. Un comptador d’aigua calenta i un bescanviador de pasteurització i un altre de transferència en acer inox 316L, vàlvula de 3 vies, vàlvula d’ajust cabal de retorn, diverses sondes,armari elèctric i interruptor general. Les canonades internes de l’equip són d’acer inox 316L pressfitting.

El cabal d’ACS que pot produir aquesta base a 40 °C és de 7,91m3/h. La temperatura de pasteurització 70 °C i la de distribució a 55/60 °C.

En tractar l’aigua mitjançant la pasteurització en continu, no requerim additius químics (evitant riscos per al personal de manteniment), no produeix abocaments contaminants al clavegueram i manté les característiques fisicoquímiques inicials de l’aigua sanitària amb la qual cosa protegim tota la xarxa d’aigua de la instal·lació.

Com podreu veure a la foto, l’equip és compacte i de fàcil manteniment.

No dubteu a contactar amb nosaltres si preciseu més informació.

Amb quina periodicitat s’han de realitzar les operacions de manteniment de les instal·lacions d’ACS i AFCH?. RD487/2022 i RD614/2024, annex 4. Manteniment i revisió. Control, prevenció i tractament de la legionel·la.

Per al control de la legionel·la i el manteniment de les instal·lacions, hi ha tota una sèrie d’activitats a realitzar amb una determinada freqüència i també, en cas de detectar anomalies, hi ha una sèrie d’accions correctores a dur a terme.

Ara el programa de tractament  pel control de la legionel·la es compon de:

1. Programa de neteja i desinfecció de la instal·lació, de zones específiques o equips. On s’haurà de contemplar de manera precisa els procediments, els productes a utilitzar, les seves dosis, la periodicitat de cada activitat quedant constància registral de tot.

2. Programa de tractament de l’aigua. Accions que permeten mantenir la qualitat de l’aigua de la instal·lació en condicions correctes.

Una de les preguntes més freqüents que ens fan quan anem a les instal·lacions, és la periodicitat de les operacions a realitzar en les mateixes.

En l’annex IV del RD 487/2022 i 614/2024, es donen els procediments per al manteniment de determinades instal·lacions, indicant la periodicitat de les operacions que s’han de realitzar en cadascuna d’elles.

 En aquest RD no es precisa el tipus de biocida per al tractament de la instal·lació, s’indica que haurà d’assegurar-se un temps mínim de contacte entre l’aigua i el desinfectant, tenint en compte, si és el cas, els nivells de pH d’acord amb les indicacions del fabricant del desinfectant. Habitualment s’utilitza l’hipoclorit sòdic, el més utilitzat actualment.

Els productes químics es dosaran preferentment sempre que sigui possible de manera automàtica.

Per al manteniment d’instal·lacions interiors d’aigua calenta sanitària (ACS) i aigua freda de consum humà (AFCH) s’indica:

1.Revisió general: 1 vegada a l’any almenys, sense superar els 12 mesos entre desinfecció i la següent revisió.

Cal comprovar el correcte funcionament i l’estat de conservació i neteja general de la instal·lació, reparant o substituint els elements defectuosos.

2. Conservació i neteja de la instal·lació (ACS i AFCH): revisió trimestral en els dipòsits d’acumuladors (sense que això impliqui realitzar una obertura i buidatge dels mateixos en cada ocasió) i mensual en punts terminals de la xarxa interior, aixetes i dutxes, en número representatiu i rotatori.  A final d’any s’han d’haver revisat tots els punts de la instal·lació.

3. Purga: mensual de les vàlvules de drenatge de les canonades i setmanal de la purga fons dels acumuladors. Així mateix, cada setmana s’obriran les aixetes i dutxes d’habitacions o instal·lacions no utilitzades, deixant córrer l’aigua uns minuts.

4. Control de la temperatura: 

– ACS: diàriament en els dipòsits finals d’acumulació (Tª ≥ 60 °C) i en el circuit de retorn (Tª ≥ 50 °C); mensualment en un número representatiu i rotatori d’aixetes i dutxes (Tª ≥ 50 °C). 

– AFCH: setmanalment en el dipòsit (Tª < 20 °C).

5. Determinació de Legionel·la: Trimestralment, en mostres de punts representatius de la instal·lació interior d’ACS i una d’elles després de passat 15-30d després de la neteja i desinfecció de la instal·lació.

El següent annex diu que el mostreig ha de completar-se amb preses per al control d’aerobis, pH (en funció del biocida), temperatura, terbolesa i ferro total (en el cas d’instal·lacions amb parts metàl·liques).

6. Neteja i desinfecció: Es comprovaran diàriament els nivells de desinfectant en l’aigua freda en un nombre representatiu de punts terminals, amb mesurament i regulació pH (si l’efectivitat del biocida depèn del pH). Es dosarà el desinfectant sobre una recirculació d’aquest, amb un cabal que asseguri l’adequada homogeneïtzació en el dipòsit d’almenys el 20% de l’aigua acumulada.

Ja ho diu l’annex, la desinfecció NO SERIA EFECTIVA si no va acompanyada d’UNA  NETEJA EXHAUSTIVA i aquesta com MINIM ha de realitzar-se 1 vegada a l’any o quan es posi en marxa una instal·lació per primera vegada, després d’una parada de la instal·lació superior a un mes, després d’una modificació o reparació estructural d’aquesta, quan una revisió general de la instal·lació ho aconselli o quan ho digui l’Autoritat Sanitària.

L’annex 4 del qual parlem, indica també com han de fer-se aquestes desinfeccions, amb especificacions dels procediments i passos a seguir de neteja i desinfecció del dipòsit, acumuladors d’ACS i de la xarxa tant freda com calenta.

Aconsellem seguir  les especificacions de l’annex H de la norma UNE100030:2023 que són molt similars als que s’indicaven en el RD865/2003 i que ara no s’indiquen. Allí trobem els protocols de les L+D amb dósis, tipus de contacte amb hipoclorit sòdic, ja que és el biocida més eficient i utilitzat avui dia.