La legislació que regula els tractaments antilegionel·la a realitzar en els diferents tipus d’instal·lacions d’àmbit nacional es desenvolupa principalment en el RD865/2003, del 4 de juliol. Si bé s’estan esperant modificacions al mateix, des d’una perspectiva més estricta, de moment és la norma que preval per assegurar la qualitat sanitària de l’aigua respecte a la prevenció i control de la legionelosi.
A nivell estatal també podem consultar:
1. la Guia Tècnica per a la Prevenció i Control de la legionelosi en instal·lacions.
2. la Norma UNEIX100030:2005IN, Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la en instal·lacions. Setembre 20005.
Després i en l’àmbit de les comunitats autònomes, cada comunitat ha desenvolupat les seves legislacions pròpies, específiques per a la seva àrea geogràfica.
En el Reial decret, article 1, es fa una definició del que és la legionel·la, de com es transmet i s’explica, a més en què consisteix la legionel·losi.
Un dels punts principals, article 2, és l’especificació de l’àmbit d’aplicació de la llei. En el cas del RD865 s’aplica a les instal·lacions que utilitzin aigua en el seu funcionament, que produeixin aerosols i es trobin situades a l’interior o exterior d’edificis d’ús col·lectiu, instal·lacions industrials o mitjans de transport que puguin ser susceptibles de convertir-se en focus per a la propagació de la malaltia durant el seu funcionament, proves de servei o manteniment.
Després separa les instal·lacions segons si són de major o menor risc de proliferació de legionel·la, punt aquest que segurament presentarà un canvi en la futura nova llei, ja que instal·lacions classificades com de menor risc han estat les causants d’importants brots durant aquests anys. També parla de les instal·lacions amb teràpies respiratories.
Un altre punt important, article 4, és la d’assenyalar els RESPONSABLES del compliment de la citada llei, que en aquest cas seran els TITULARS de les instal·lacions, independentment que tinguin contractada una empresa de tractaments de legionel·la, això no eximeix al titular. Els titulars doncs seran els responsables que es duguin a terme els programes de manteniment periòdic, les millores estructurals i funcionals de les instal·lacions, així com de la qualitat microbiològica i físic-química de l’aigua, amb la finalitat de que no representin un risc per a la salut pública.
Portar un LLIBRE DE REGISTRE de totes les operacions de manteniment, article 5, així com de les incidències i mesures adoptades en les instal·lacions que estigui sempre a la disposició de les autoritats sanitàries és un altre dels punts importants a tenir en compte.
En els articles 6 i 7 , la llei especifica mesures preventives generals, on per garantir el que es disposa en la mateixa, fa referència a altres disposicions diferents que amplien i aclareixen les pautes a seguir (RD1751/1988 RITE, RD140/2003, RD3099/1977, i la citada anteriorment norma UNE 100030) i mesures preventives específiques per a cada tipus d’instal·lació (d’aigua de consum humà, per a torres de refrigeració i sistemes anàlegs i per a equips de teràpia respiratòria).
En l’article 8 de la llei s’estableixen els programes de manteniment higiènic-sanitaris adequats a les característiques de cada instal·lació, siguin aquestes de major o menor risc de proliferació de la malaltia.
En l’annex 3, quan s’especifica el manteniment d’instal·lacions interiors d’ACS i AFCH, es completen les actuacions dels articles 7 i 8 de la llei explicant les revisions que cal realitzar i quan i com cal realitzar les neteges i desinfeccions d’aquest tipus d’instal·lacions (amb clor, xoc tèrmic) en moments normals o quan ha sorgit un brot.
En l’annex 4 s’especifiquen les actuacions a realitzar en torres de refrigeració i en l’annex 5, es tracten les banyeres i piscines d’hidromassatge d’ús col·lectiu.
L’annex 6, important, doncs s’especifiquen les actuacions en la recollida de mostres.
Altres articles del Reial decret, fan esment a la prevenció de riscos laborals, (per l’exposició a agents biològics i químics durant el treball), qüestions sobre les inspeccions sanitàries, les actuacions específiques en casos de legionelosi, actuacions en les instal·lacions, infraccions, sancions..etc).
L’article 13 ens interessa especialment ja que fa esment dels mètodes de tractament de les instal·lacions, entre ells els sistemes físics que no precisen d’autorització específica però han de ser de provada eficàcia, havent-se de verificar el seu correcte funcionament periòdicament. El nostre LEGIOPACK és un sistema físic ja que “desinfecta mitjançant temperatura amb la finalitat de destruir la càrrega bacteriològica de l’aigua sense productes químics, ni electro-químics”. És de provada eficàcia ja que és un sistema amb més de 100 equips instal·lats , principalment al exigent sector sanitari, per tota Espanya.
Un altre punt d’aquest article 13 és que tota empresa que realitzi tractaments de legionel·la, haurà d’inscriure’s a la Xarxa Oficial d’Establiments i Serveis Biocides de la CCAA respectiva segons l’article 27 de RD1054/2002 de l’11 d’Octubre. MICRONELA està inscrita en el Registre ROESP amb el número: 5414CAT-LgB.
Una altra qüestió tractada en aquest article, és la que tot el personal que treballi en operacions de manteniment higiènic-sanitari, pertanyi a una entitat o servei extern contractat o bé sigui personal propi de la instal·lació, hauran de realitzar els cursos d’acord a l’ordre SCO/317/2003, de 7 de febrer, per la qual es regula el procediment per a l’homologació dels cursos de formació del personal que realitza aquestes operacions de manteniment.
Una llei completa i exigent que tracta tots els punts importants per a la prevenció de la legionel·losi, però que pel temps passat des de la seva promulgació, l’experiència acumulada , el coneixement major del bacteri, la necessitat d’un enduriment en les mesures i tractaments de les instal·lacions, la formació del personal…etc fa necessària una modificació que segons tots els sectors als quals concerneix, sembla molt probable que es faci en breu.