La crisi de la COVID-19 va sotmetre els hospitals a una pressió assistencial mai vista, però també va obligar a repensar completament la seguretat de les seves instal·lacions internes. El tancament temporal de determinades àrees mèdiques per reubicar serveis, crear-ne de nous sobre la marxa, va posar de manifest que es poden produir altres problemes, per l’estancament de l’aigua a les xarxes de distribució.
Sense circulació constant, els circuits perden el desinfectant i assoleixen temperatures que afavoreixen la proliferació del bacteri Legionel·la, creant un perill afegit en un entorn ple de pacients vulnerables.
Aquesta experiència ha transformat la gestió de la salut pública, impulsant normatives molt més estrictes que ja estaven en estudi feia temps, però que es van accelerar posteriorment per la seva implementació.
Un marc legal postpandèmia exigent: El RD 487/2022 i 614/2024.
La lliçó de la COVID-19 va deixar clar que el manteniment tradicional basat en la reacció ja no era suficient, especialment en entorns d’alt risc. Això va accelerar l’entrada en vigor del Reial decret 487/2022+ Reial decret 614/2024, un canvi normatiu que afecta directament la gestió sanitària i que va substituir la vella norma del 2003.
Canvi de paradigma:
Es passa d’un manteniment reactiu a una prevenció proactiva basada en la gestió del risc (PPCL/PSL).
Digitalització obligatòria: És indispensable disposar d’un registre digitalitzat, en temps real i traçable de les temperatures i nivells de biocida diaris.
Mostreig acreditat: Les preses de mostres per a cultius de Legionel·la només les poden realitzar laboratoris o entitats amb l’acreditació oficial UNE-EN ISO/IEC 17025.
Responsabilitat directa: La llei corresponsabilitza explícitament tant el propietari com l’empresa explotadora de la instal·lació; aquesta responsabilitat no es pot delegar a tercers.
Risc sancionador elevat: Els incompliments o la falta de registres es consideren infraccions de salut pública, amb multes que poden arribar fins als 600.000 euros i el tancament del centre.
També el nou text normatiu atorga una importància gran, a la figura del responsable tècnic.
La COVID-19 ens va recordar que els hospitals són edificis on qualsevol canvi estructural afecta la salut dels pacients. Avui dia, el control de la Legionel·la ja no és una simple tasca secundària de l’equip de manteniment d’edificis; és una peça clau de la prevenció d’infeccions nosocomials.
Protegir l’aigua de l’hospital és, en definitiva, protegir la vida dels qui són més vulnerables.