Factors clau en la proliferació i infecció per Legionel·la.

La Legionel·la és un bacteri ambiental present de manera natural en aigües superficials. No obstant això, el veritable risc per a la salut pública sorgeix quan colonitza i es multiplica en els sistemes d’aigua dels edificis.

El risc de proliferació del bacteri i la posterior infecció humana augmenten exponencialment quan conflueixen diferents factors:

• Deficiències en el disseny i manteniment de les instal·lacions: El major perill radica en els sistemes que combinen aigua temperada amb agitació o polvorització mecànica. La falta de rigor en el compliment de les normatives de prevenció i el disseny inadequat faciliten l’aparició de trams amb aigua estancada o sense sortida (trams morts), on el bacteri es reprodueix.

• Condicions fisicoquímiques de la instal·lació: Una temperatura de l’aigua inadequada, la falta de neteja estructural i l’absència o dosatge incorrecte de biocides o la utilització incorrecta o el mal dimensionament dels diferents sistemes físics, són determinants. Així mateix, la presència de corrosió, incrustacions i sediments en les canonades estimula molt el desenvolupament bacterià.

• Condicions de l’aigua i desenvolupament biològic: La disponibilitat de nutrients orgànics afavoreix la formació del biofilm o biocapa. El tipus de concentració de Legionel·la en la instal·lació també serà un factor important. No totes les espècies de Legionel·la tenen el mateix grau de patogenicitat.

• Dispersió d’aerosols contaminats: Perquè existeixi infecció, l’aigua contaminada ha de dispersar-se en l’aire en forma de microgotes (aerosols) capaços de ser inhalades. Aquestes partícules romanen en suspensió durant llargs períodes i, sota condicions atmosfèriques favorables, poden desplaçar-se cap a zones transitades, finestres o preses de renovació d’aire.

• Impacte de fenòmens meteorològics: Els esdeveniments climàtics extrems vinculats al canvi climàtic —com les onades de calor o les pluges intenses— alteren les condicions dels sistemes de proveïment. Especialment en els dies posteriors a aquests fenòmens, s’observa un repunt en la proliferació del bacteri.

• Vulnerabilitat i grau d’exposició de l’hoste: L’impacte epidemiològic final depèn del nombre de persones exposades i del seu estat de salut. El risc de contreure legionel·losi s’incrementa de manera crítica en persones d’edat avançada, fumadors, pacients amb malalties cròniques o individus immunodeprimits.

Pel fet que els brots de legionel·losis comporten elevats costos econòmics, sanitaris i socials, i fins i tot responsabilitats administratives o penals, resulta imprescindible implementar de manera estricta els requisits dels reials decrets vigents. Com a complement tècnic fonamental a aquesta legislació, s’ha d’aplicar la norma UNE 100030:2026, acabada de publicar i que recull les directrius actualitzades i les millors pràctiques per a la prevenció i el control eficaç de la Legionel·la.