Micronela

La transmissió de la legionel·la a l’home necessita l’existència d’un reservori d’aquesta, un mecanisme pel qual pugui disseminar-se eficientment i un amfitrió susceptible a la infecció.

No es transmet per via oral, com molta gent creu. Bevent aigua contaminada amb Legionel·la no es contreu la legionel·losi.

El mecanisme de transmissió més acceptat és la aerosolització de l’aigua contaminada mitjançant diferents mecanismes (torres de refrigeració, aigua dutxes, spas, aigües de reg….). La malaltia es contreu doncs per la inhalació de microgotes d’aigua que contenen el bacteri. Aquests aerosols, si són prou petits (5 micres) i passen totes les barreres de protecció del nostre sistema respiratori, arriben als alvèols pulmonars causant la infecció.

La legionel·la és un microorganisme aquàtic, i el seu cicle biològic està dissenyat per a multiplicar-se i sobreviure en l’aigua, allí hi ha elements que afavoreixen que es reprodueixi. Unes certes temperatures, entre 20 i 50 °C és la temperatura òptima de proliferació, l’absència de desinfectants, la presència de biofilms que li serveixen d’aliment i protecció, l’absència de manteniment en la instal·lació per a tractar, controlar i prevenir la legionel·la assegurant-nos que l’aigua compleix amb les normatives.

Cal saber, que la legionel·la no es contagia entre persones.

Quina és la via habitual de contagi?

La via habitual de contagi és a través de la respiració d’aerosols formats a partir d’aigua contaminada amb Legionel·la.

Qüestions importants també són, la quantitat de bacteris que arriben als pulmons, com és la nostra situació del nostre sistema immunitari. Combinant aquests factors, si aquests són els adequats, es dóna la infecció i en cas contrari la persona pot respirar aigua amb Legionel·la però no desenvoluparà la malaltia.

Els efectes d’aquesta malaltia són diversos. En alguns casos pot donar-se la Febre de Pontiac, és una espècie de grip que se supera a casa. Moltes vegades els malalts ni s’assabenten que la malaltia que pateixen l’ha causat el bacteri Legionel·la.

En canvi en altres casos, els més greus, afecten col·lectius generalment amb un sistema immunitari feble. La legionel·losi es cursa com una pneumònia greu que es tracta amb antibiòtics, però que a vegades pot complicar-se, provocant fins i tot la mort. Edat avançada, persones fumadores, amb altres patologies afegides poden agreujar la situació.

La presència de Legionel·la en l’aigua, no implica necessàriament un risc per a la població, però sí la necessitat del control i tractament per a evitar la seva proliferació en les instal·lacions que generen aerosols (torres de refrigeració, sistemes d’aigua calenta sanitària, sistemes de reg per aspersió, humidificadors d’aire, fonts decoratives, jacuzzis, túnels de rentada, entre altres).

A Micronela, hem desenvolupat els equips Legiopack que ens ajuden a controlar i tractar la legionel·la en els circuits d’aigua calenta sanitària mitjançant la pasteurització d’aquesta.

Ja ho havíem comentat en algun article anterior, però repetim explicacions. Es tracta d’un bacteri, principalment “Legionel·la pneumophila” que es troba àmpliament en ambients aquosos naturals i artificials a partir dels quals es poden infectar instal·lacions de tota mena des de torres de refrigeració fins a circuits d’aigua sanitària, fonts ornamentals, dipòsits d’aigua, piscines, reg per aspersió… que són instal·lacions susceptibles, per les seves condicions, a afavorir la proliferació del bacteri.

Legionel·losi és el terme genèric de la malaltia pneumònica infecciosa causada per la inhalació d’aerosols o petites gotes d’aigua contaminades pel bacteri.

L’any 2003, es va publicar un REIAL DECRET, número 865 amb la finalitat de prevenir l’aparició de nous brots i de com s’havia d’actuar en cas que n’hi hagués. Tants anys després s’està procedint per part del Ministeri de Salut pública a la revisió del RD i a l’elaboració d’un nou que ha d’aparèixer aviat.

Els bacteris del gènere Legionel·la tenen més de 45 espècies, sent la Legionel·la pneumophila la causant del 90% de les infeccions. Es coneix el bacteri des de 1976 a conseqüència d’un brot que afecto 221 persones i va ocasionar 34 morts entre els assistents a una convenció de la Legió americana. Es va dir a la malaltia legionel·losi.

Presenta dues formes clíniques totalment diferents, una seriosa la “malaltia del legionari” amb un quadre de forma pneumònica i una altra més benigna amb quadres pseudògripals, “la febre de Pontiac”. El risc d’infecció per Legionel·la dependrà del grau de contaminació de l’aigua, de la intensitat de l’exposició i de l’estat de salut de la persona afectada. Persones immunodeprimides o amb alguna malaltia crònica, d’edat avançada, …presentaran més riscos que unes altres per a desenvolupar la malaltia.

Com podem contagiar-nos? El mecanisme d’infecció és inhalant aerosols (gotetes) d’aigua contaminada pel bacteri. Així el microorganisme entra en les vies respiratòries, on després de 2/10 dies pot ser que es presentin símptomes que caracteritzen aquesta malaltia. No ens infectem bevent aigua, ni de persona a persona.

Quins tractaments hi ha per a superar la legionel·losi? Per a tractar la malaltia es requereixen antibiòtics i cures de suport i hospitalització si els casos són greus i ho requereixen. El pronòstic de la pneumònia per Legionel·la, està amb relació a la patologia de base del pacient, com es presenta la malaltia, el temps de retard del diagnòstic i inici del tractament antibiòtic adequat. La mortalitat oscil·la entre el 2 i el 25%.

I aquests aerosols com han de ser? La grandària de l’aerosol és important, com més petit sigui la grandària de la gota, més temps es manté en suspensió i per tant més temps està en l’aire i més lluny pot arribar. Per a poder entrar en els pulmons les partícules dels aerosols han de tenir una grandària inferior a 5 micres.

Esperem que aquests detalls ajudin a un millor coneixement de la legionel·la i la importància de per què tractar l’aigua sanitària en les dependències de risc…i en les de no tant de risc.

Principalment una instal·lació no equilibrada amb mal funcionament, amb aigües estancades, i amb sediments on el bacteri troba el seu aliment (la famosa pel·lícula biològica, “biofilm o biocapa”) són instal·lacions que afavoreixen el creixement del bacteri.

Aquest anomenat biofilm està compost per microorganismes, matèria orgànica, residus, matèria inerta que estan adherits a les superfícies humides de diferents materials i actua com reservori del bacteri, a més de fer mal be les canonades i altres aparells metàl·lics de la instal·lació per corrosió. El biofilm és una capa viscosa.

La temperatura de l’aigua afavoreix també el desenvolupament i multiplicació del bacteri. A temperatures entre els 20 i 50 °C la Legionel·la es desenvolupa molt fàcilment, aquestes temperatures són les més habituals en les instal·lacions que requereixen aigua calenta sanitària, torres, condensadors….etc. De 0 a 10 °C el bacteri es troba en estat latent i entre 45 a 60 °C el bacteri es troba en l’aigua calenta. Només per sobre de 68 °C, a 70 °C el bacteri mor.

La legionel·losi ha de contemplar-se com un problema de salut pública i és una malaltia de declaració obligatòria a Espanya.

L’agència Catalana de Salut ha fet un recull informatiu respecta la legionel·la per a professionnals,  a tenir en compte en aquets moments dificils, provocats per la crisi de la Covid 19. 

Principalment, ens explica el següent:

Devant d’una altra malaltia respiratoria com la legionel·losi, que pot impactar amb la seva aparició i brots en el sistema sanitari, es important que es continuin realitzant, en la mida del possible, les actuacions de prevenció i control de la legionel·losi en totes les instal·lacions de risc que estiguin en funcionament.

La primavera, amb el seu augment de temperatures, és un moment que afavoreix el creixement de legionel·la i per això seria convenient que els titulars d’aquestes instal·lacions adoptin les mesures necessàries per assegurar la realització d’aquestes actuacions.

En cas que aquestes instal·lacions de risc no siguin essencials degut a l’estat d’alarma declarat, caldrà procedir al tancament de les instal·lacions.

En cas d’aturada, l’estancament de l’aigua pot augmentar el risc de proliferació de la legionel·la i és per això que entre altres qüestions es recomana en circuits d’ACS i banyeres d’hidromassatge, buidar l’aigua dels acumuladors i dels circuits d’ACS i en cas que no es pugui fer, caldrà aturar els sistemes d’escalfament i obrir punts finals per què disminueixi el més rapidament possible la temperatura dels circuits.

Igualment buidar els circuits i safetes de les torres i condensadors evaporatius i si no por ser, com en el cas indicat al paràgraf anterior, continuar amb les accions de manteniment, prevenció controls que corresponguin.

Totes aquestes instal·lacions parades o a mig funcionament, hauran de realitzar els tractaments de neteja i desinfecció així com les analítiques corresponents als 15 dies, per comprovar que estan sanejadas, abans de tornar a funcionar a ple rendiment.

Totes les actuacions caldrà que es portin a terme i quedar registrades, als llibres de registres de les instal·lacions.

Fins que no finalitzi aquesta situació de confinament, es poden posposar totes les revisions periòdiques de les instal·lacions d’alt risc que indica el Decret 352/2004 del 27 de julio.

Des de Micronela pensem que la instal·lació dels nostres equipaments Legiopack i Sanipack poden ajudar als responsables de les instal·lacions en situacions com les que es presenten en aquests moments. Per què?

Pel seu funcionament automatitzat.

Per que és un sistema físic per la producció, tractament i desinfecció en continu de l’aigua calenta sanitària.

Pel seu fàcil manteniment

Per que no precisa d’acumulació. Reducció de les operaciones de manteniment en els acumuladors.

No deixeu de consultar-nos si esteu interessats en el seu funcionament.

https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/material-divulgatiu/coronavirus-nota-prevencio-control-legionel-losi.pdf