1. L’hàbitat natural del bacteri “Legionel·la” és l’aigua i és totalment ubiqua en aquest entorn de la naturalesa (rius, llacs…).
2. Quan l’aigua entra en diferents i complexes xarxes de distribució i reservoris, la temperatura temperada i el mal disseny de les instal·lacions, l’estancament de l’aigua entre altres causes, afavoreixen el creixement del bacteri de la legionel·la. La seva presència no implica necessàriament un risc per a la població, però sí la necessitat del seu control per a evitar la seva proliferació en graus que sí que siguin potencialment perillosos.
3. La legionel·la és la causant de la legionel·losi, més coneguda com la malaltia del legionari. És una malaltia que afecta els pulmons i vies respiratòries i que pot ser lleu (febre de Pontiac) o pot arribar a formes de pneumònia amb conseqüències greus per a la salut, fins i tot la mort (la mortalitat oscil·la entre el 2 i el 25%). Es medica generalment amb antibiòtics específics.
4. El mecanisme més acceptat de transmissió i contagi és l’aerosolizació de l’aigua (inhalació de micro gotes d’aigua contaminada que es dispersen per l’aire)
5. La legionel·losi afecta en major grau a gent d’edat avançada (sobretot homes) i majoritàriament a persones amb el sistema immunitari afeblit per una altra malaltia.
6. La legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria a Espanya.
7. A Espanya hi ha una normativa molt exigent a complir on s’estableixen mesures de disseny i control de les instal·lacions i vigilància epidemiològica dels brots. El RD865/2003 del 4 de juliol és la normativa principal i base de vigència en tot l’estat, però passats tants anys es troba actualment en revisió per part del Ministeri. Les diferents comunitats autònomes també tenen els seus decrets específics amb referència a aquesta qüestió.
8. Cal dissenyar les instal·lacions per a disminuir el risc de contaminació i proliferació del bacteri. En la normativa hi ha capítols extensos i específics sobre aquesta qüestió. Cal tenir en compte el RITE, també.
9. Per a evitar la proliferació de la Legionel·la en els circuits d’ACS, la normativa estableix en 60 °C la temperatura contínua d’acumulació i en 50è la temperatura en els punts de consum. La instal·lació ha de permetre que l’aigua aconsegueixi una temperatura de 70 °C (on el bacteri mor).
A MICRONELA, especialistes en el tractament, control i prevenció de la Legionel·la en circuits d’aigua calenta sanitària, disposem dels equips Legiopack i Sanipack , sistemes físics de producció i tractament en continu de l’aigua calenta d’ús sanitari per a la prevenció i eliminació de la legionel·la.
Contacteu-nos, i us explicarem tots els seus avantatges.